els dimarts d'en morris (o alguna cosa per l'estil)

L'única cosa que em fa passar les hores en aquest dimarts, tercer dia de ressaca consecutiva, és una llauna de coca-cola. Detesto la coca-cola. Em venen al cap imatges de tísics i zombies i la història que escoltava ahir a una festa mentre rosegava palets de pa, d'una colla de quetaminosos a Badalona que s'alçaven en petits gropuscles a la recerca d'una bomba de sucre i cafeïna per passar el dia.

Després d'unes hores estranyes a una festa llibresca dominada per la voluntat del spotify, d'intentar dormir mentre el clatell sua sense compasió i evitar saltar les escales del llit un cop més, he obert la nevera i m'hi he assegut al davant, a terra, amb el cap entre les cames. Llavors un hoste s'ha instal·lat al meu sofà.

Havia d'anar a Sants aquest matí, m'hi esperava una tassa de cafè, un fuet sec i una mosca a la que s'ha executat no sense abans demanar-li perdó. Després una ampolla de gaspatxo beguda al metro, i la noticia de que la Nina Hagen s'ha batejat. Jo, que fa poc vaig vestir un tutu rosa en el seu honor.